Castell de Cocentaina

L'àrea coneguda com ‘Castell de Cocentaina’, situada a 765 m d'altitud sobre el nivell del mar i a 300 m sobre la vila, se situa en el cim de la ‘Penyeta Blanca’. S'accedeix al lloc prenent la carretera que va des de Cocentaina fins al paratge de Sant Cristóbal. En arribar a aquest lloc, un camí a l'esquerra porta fins a l'esplanada que hi ha a peu de la torre, a la qual s'arriba seguint una senda que voreja el turó.

L'àrea està integrada en l'actualitat per un conjunt monumental del que formen part diverses construccions pertanyents a diferents períodes culturals. 

La construcció més significativa que s'ha conservat és la torre gòtica que contemplem en l'actualitat. El ‘Castell’ de Cocentaina és una torre de planta quadrada de 13,60 metres de costat i 12,50 metres d'altura des del llindar de la porta d'accés fins a la planta superior de les mènsules que suportaven els matacanes volats. La torre està recolzada sobre un talús d'altura variable entre 2 i 4 metres, adequant-se a les irregularitats del terreny.

La torre interiorment posseeix dues plantes, amb dues sales cadascuna d'elles i el buit del pati. Les sales de la planta baixa estan il·luminades per mitjà d'una claraboia en cadascuna d'elles, i la més petita posseeix dues sageteres cap a l'exterior, mentre que la sala major posseeix quatre (dues d'elles en el costat més llarg).

En el pis superior la distribució de sales és idèntica a la planta inferior, però il·luminades per buits de major grandària a força de finestres geminades.

Com a rematada de ‘es Castell’ ens trobem una terrassa plana, amb una sèrie de mènsules de pedra per a suport dels matacanes volats. La coberta encara presentava vestigis dels nivells que existien i que donaven accés als matacanes.

Són nombroses les marques de canteríaobservades en tots els elements de cadirat. Tots els buits de ‘es Castell’: portes, finestres, sageteres i claraboies, estan realitzats en cadirat llaurat.

Les portes estan formades per dos arcs apuntats de carreus de 25 cm. d'espessor a ambdues cares del mur de tapial; la part central està coberta per una volta rebaixada, també de cadirat. En aquesta zona encara eren apreciables en la majoria de les portes, les peces laterals d'ancoratge dels goznes, que permeten deduir que eren de dues fulles; es manté intacte el buit que contenia la barra interior de tancament de les portes.

Les finestres de primera planta, exteriorment apareixen com geminades, però en la part interior s'emmarquen en un arc apuntat de cadirat de 25cm. d'espessor. En la seva part inferior, conté ‘el festejador’, tan propi del gòtic del regne de València.

Les sales interiors estan cobertes per mitjà d'una volta de canó. La comunicació entre les diferents plantes es realitza per mitjà d'una escala situada al pati interior.    

A l'interior es pot visitar una exposició sobre la història del castell, els senyors feudals que ho van posseir i l'armament utilitzat en ell. També s'exhibeix la reproducció a grandària natural d'una cerbatana del segle XV.

 

Visites:

Sol·liciti les claus a l'ajuntament (Retingues, Plaza de la Vila, 1). Es requereix DNI

 

Palau Comtal

Segons els documents arquitectònics i els escrits, la primera construcció de l'alcàsser podria situar-se cronològicament entre finals del segle XIII i principis del XIV. 

Amb l'arribada de la família Corella, comtes de Cocentaina, a l'antiga construcció medieval s'afegissin elements arquitectònics propis d'estils més tardans, principalment del renaixement i del barroc durant els segles XVI i XVII. 

A principis del segle XXI ens ha quedat un edifici de planta quadrada amb tres torres que destaquen al nord, sud-est i nord-est, mentre que la situada al nord-oest queda entre els murs del convent.

Des de la porta d'entrada travessant el pati fins a l'escala es pot accedir a la primera planta. Des del pati s'entra a la capella de Sant Antonio Abad reformada p a principis del segle XVI. La capella està presidida pel retaule renaixentista dedicat al sant realitzat pel pintor de Cocentaina Nicolás Borrás a la fi del segle XVI.

La construcció del pòrtic del pati es va iniciar al segle XVII, compost per columnes toscanes i arcs organitzats a la manera albertiana. El mateix va ser traçat del mateix es conserva, encara que no es va arribar a la seva finalització.

 

Planta Primera

Sala ‘Daurada’ (Sala Daurada): dotada d'una potent volta amb pintures figuratives de principis del segle XVII. L'execució de les mateixes va ser encarregada pel comte Jerónimo Roís de Corellaentre els anys 1613 i 1623 possiblement al pintor Rodrigo d'Espinosa. Els espais centrals estan dedicats als símbols dels escuts dels Corella i als nou reis de Navarra. La simbologia ve representada per l'escut primitiu de la família nobiliària adaptada a les armes de la casa Real d'Aragó, situada en primer plànol la serp amb cap de dona i la divisa de la casa: ‘esdevenidor’, i pel propi homenatge de promotor de les pintures, el novè comte, en forma d'arbre. En les quatre llunetes laterals s'enalteix el coratge dels avantpassats dels Corella, com per exemple la participació en la lluita del vaticà contra els turcs o per l'ajuda prestada pel primer comte al rei Alfonso V a Nàpols.

Sala de la ‘Xemeneia’ (Sala de la Xemeneia): de planta quadrangular com la precedent, però de menors dimensions, està presidida per una xemeneia de marbre, en l'interior del qual destaca una placa de ferro amb una decoració en relleu que representa l'escut imperial de Carlos V i una inscripció en la qual es llegeix l'any 1565. La figuració consisteix en un àguila bicèfala i, al centre dels dos caps, la corona imperial, mentre que als peus es troben flanquejats per la columna d'Hèrcules.

 

‘Sala d’Actes’ (Saló d'actes): destinada a exposicions temporals.

Punt d'informació. Una de les sales de la primera planta s'ha destinat com a punt d'informació per als visitants del museu i com a sala de projeccions.
Sala ‘d’Ambaixadors’ (Sala d'Ambaixadors) i torre dels Monges (Torre de les Monges): exposició permanent d'obres d'art datades entre els segles XIV (retaule de Santa Barbara) al XIX, restes arqueològiques trobades en el Palau (escut i paviment) i la bíblia sacra. L'estada també posseeix elements arquitectònics i ornamentals del més pur estil renaixentista aptes per a la seva contemplació.

Segona Planta torre sud-est

Sala d'exposicions temporals. En aquesta sala també s'organitzen exposicions de temàtica paleontològica i arqueològica.

 

Segona planta

Sala dels ‘Finestres’ (Sala de les finestres): exposició permanent de “Agulló de Cocentaina”. Amb l'exposició escultòrica, l'ens municipal ha volgut rendir un homenatge a l'escultor Vicente Agulló, format artísticament tant dins del territori espanyol com en altres països, però que a diferència d'altres artistes d'aquesta població, va desenvolupar una part important de la seva producció artística al seu poble natal. La mostra consta d'un total de gairebé cinquanta obres, en les quals s'han utilitzat tots els estils, materials i tècniques que l'autor emprés per a l'execució de les diferents figures i formes.

‘Sala de la Biga’ (sala de la biga): exposició permanent “obres d'art contemporani”.

 

Horari de visites

De dimarts a dissabte: 

10:00 a 13:00 / 17.00 a 20.00

Diumenges: 10.00 a 13.00

*Visites guiades: consultar i concertar prèviament en el següent número de telèfon:

96 559 00 51 - Extensió: 222 

O en el mail: patrimoni@cocentaina.org

 

 

Museu Fester

Entre els segles XVI i XVII, l'edifici formava part d'una construcció de major grandària amb una façana oberta a la plaça de ‘El Pla’ i l'altra al carrer ‘Sants de la Pedra’. A principis del segle XIX, a causa d'una herència, la parcel·la va ser dividida en dues parts, conservant-se a l'interior de tots dos elements arquitectònics de la seva edificació original.

La façana està composta per tres cossos. La planta baixa amb la porta principal en la part central i grans finestrals en els laterals. La primera planta o planta noble amb les característiques balconades. Finalment, la ‘cambra’ rematada per una sèrie de finestres amb arc de mig punt. A l'interior destaca el singular traçat de l'escala, situada en la part central, exempta i il·luminada per una claraboia.

Actualment, l'edifici alberga la seu de la ‘Federacióde la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina’, el Museu i l'Arxiu Fester, amb exposicions d'indumentària, monogràfica de Gustavo Pascual, autor del pasdoble Paquito el Chocolatero, i exposició d'armes blanques de tot el món de diverses èpoques.

 

VISITES:

Dissabtes i diumenges d'11.00 a 13.00

Tel. 96 650 07 49

 

Museu Arqueològic i Etnològic

Aquesta casa que alberga les instal·lacions del museu, data de mitjan el segle XIII. Al segle XV va ser remodelada, i al segle XVIII va ser totalment reformada, a manera de casa burgesa. Es conserven elements ornamentals en la façana, i altres elements arquitectònics d'interès.

A través d'elements originals de la casa, objectes i eines, la sala d'etnologia, mostra els cultius tradicionals del blat, l'olivera i la vinya, i la producció artesana de la farina, l'oli i el vi.

A la sala d'arqueologia, es representen útils de silex, os i asta de cérvol, diferents tècniques de treball, i la seva cronologia.

A l'espai dedicat a la prehistòria, es poden veure peces procedents de la comarca, des del paleolític inferior, fins a l'edat de bronze. S'exhibeixen també aquí materials de la cultura ibèrica i romana.

A la sala noble, es mostren altres peces de l'època medieval, amb una gran col·lecció de ceràmiques.

 

VISITES:

Dilluns a Divendres de 16.00 a 19.00
Tel. 96 650 01 97

 

Església Verge del Miracle

L'augment de la devoció per la taula de la Marede Déu en l'ermita de Sant Antonio motiva als senyors de Cocentaina a la fundació d'un convent de monges perquè es dediquessin al seu culte. Així, l'un de desembre de 1653, el comte de Cocentaina obté llicència per fundar el convent. En aquest moment van arribar a Cocentaina un grup de monges capuchinas descalces de Granada i es van instal·lar en les estades superiors de l'ermita, la Sala d'Ambaixadors.

A l'any següent s'establiran les bases per a la fundació del convent signades a València el 4 de febrer de 1654. Per al nou convent els comtes van concedir el sector nord del seu palau; ampliant-se cap al nord amb una construcció del nou monestir i la compra de les cases de l'al voltant el 22 d'octubre de 1656, segons un acta del llibre de fundació del convent.

Les obres del nou recinte al que es destinaria el culte de la Verge del Miracle van acabar en 1670, moment que s'aprofita per traslladar la icona d'estil bizantí al monestir en solemne processó. El nou recinte sagrat es caracteritza per una façana que s'obre a el ‘Pla’ amb una total absència de decoració; consta d'un primer cos en el qual s'obre la porta principal amb un arc de mig punt i les finestres corresponents a la sagristia. Damunt d'aquest es troben els contraforts de la coberta de la nau i el campanar. L'església està formada per una nau amb coberta de volta de canó amb llunetes laterals de tres trams; el cor se situa al peu de la nau i damunt d'un arc de carpanell. A la fi del segle XVII i principis del XVIII el comte de Cocentaina encarrega a Paolo de Mattei una sèrie de llenços en commemoració de la fundació del nou convent i del trasllat de la Verge.

 

Església El Salvador

L'església va ser construïda a la fi del segle XVI sobre una antiga mesquita cristianizada l'any 1530. Les reformes del nou edifici es van dur a terme entre els anys 1583 i 1591, dirigides pels germans Jaime i Andrés Terol i Honorato Martí.

La planta segueix els esquemes renaixentistes consistent en una sola nau dividida en quatre trams amb capelles. La façana original del mateix estil va ser modificada després de l'ampliació de la capella del Santíssim amb la introducció d'elements barrocs.

A l'interior de l'edifici destaca el llenç titulat ‘La Rendició de les Ànimes pel Baptisme’ de Francisco de Ribalta. En el extradós d'entrada a la capçalera existeixen tretze obres circulars en les quals es representa l'esperit sant envoltat dels dotze membres del col·legi apostòlic. El conjunt es completa en els dos machones del creuer immediat a l'altar amb dues taules que formen el grup de l'anunciació.

En l'absis de l'altar major, les petites taules circulars amb temes relacionats amb el Salvador i els evangelistes han estat atribuïdes al pintor de Cocentaina Nicolás Borrás.

En el sòcol de les parets de les capelles laterals es conserva la azulejería dels segles XVIII i XIX, amb representacions a l'interior de medallons circulars de la Sagrada Família o de San José malalt, entre altres temes religiosos.

 

Església Santa María

De l'antiga església cristiana fundada en la segona meitat del segle XIII amb prou feines queden testimoniatges, a excepció de les restes arqueològiques aparegudes prop de la façana principal i de l'antic cementiri localitzat en l'exterior de la façana lateral. La reconstrucció de l'edifici es va iniciar al segle XVI, encara que les reformes més importants van ser realitzades entre 1666 i 1780.

La porta lateral d'ordre dòric correspon a la primera fase de la reforma, mentre que la principal, d'estil barroc, va ser executada al segle XVIII. La planta consta d'una nau principal i dos laterals cobertes amb volta de canó i cúpula en el transsepte.

A part de l'ornamentació arquitectònica barroca de l'interior de l'església, destaquen les pintures murals. En els murs laterals, cúpula i part alta del transsepte es representen temes com les sis virtuts, la vida de la Verge i els quatre evangelistes en cadascuna de les petxines, amb la peculiaritat que Sant Lucas sosté el quadre de la Verge del Miracle com a autor del mateix segons la tradició.

La volta de l'altar major conté les pintures murals realitzades per l'artista valencià José Ribelles en l'últim terç del segle XVIII. El tema de les escenes pintades gira al voltant de l'Asunción i Coronació de la Mare de Déu, titular de l'església.

Al voltant de l'edifici eclesiàstic, en els seus flancs nord i est, es conserven restes del llenç de l'antiga muralla medieval, aprofitada una part d'ella com a mur per la construcció de la capella de la Comunió en 1853.

 

Convent dels Franciscans

La perfecta integració dels estils renaixentistes i barrocs s'aprecia en les diverses estades que es conserven en el seu interior. En la seva visita es pot contemplar l'ornamentació barroca del presbiteri, la recentment recuperada tribuna dels comtes de Cocentaina amb la representació de l'escut dels comtes integrats en un espai de proporció renaixentista, les pintures murals del trasagrario del segle XVIII i les llunetes del claustre en els quals es representa la vida de Sant Francisco d'Assís, obra del pare Antonio Vilanueva.

Possiblement, com a únic testimoniatge de l'antiga ermita, s'exposa en la capella la creu gòtica tallada en pedra del segle XV, amb una rèplica a la plaça del convent.